La nostra història

L´ any 1918, el meu besavi l´Antoni Coromines va inaugurar el local, avui Restaurant Enna, donat que ell tenia una petita bodega al xanfra de davant.

En aquesta zona, encara sense urbanitzar, ja s’hi havien instal·lat magatzems i grans fàbriques en el que llavors s’anomenava el Manchester català.

Els meus besavis, l’Antoni i la Maria Lage, van començar aquesta aventura, en el que en aquell moment s’anomenà Bar Maria, allà van viure i treballar en una de les èpoques més fosques de la nostra història, la guerra civil. Malauradament, el meu besavi l’Antoni moriria prematurament d’una infecció produïda pels efectes de la metralla d’una bomba que va caure a pocs metres d’allà.

Així la Maria, sola, va haber de tirar endavant el negoci familiar. Temps després, amb l’ajuda de la Francisca, la filla petita dels tres fills que van tenir en comú, va ser ella que va donar pas a la segona generació.

La trajectòria de la meva àvia Francisca també va ser en solitari, ja que el Joan, l’avi, va voler mantenir la seva vida professional fora del negoci familiar, i va ser així com amb l’anterior generació, la seva filla Rosita i ara la meva mare, sent la gran dels dos fills en comú, la va ajudar i més tard i va agafar el següent relleu generacional.

En aquesta segona generació va ser quan es va passar a anomenar-se Bar Enna, agafant el nom del carrer, que més tard passaria a anomenar-se el nom actual de Carrer Ramón Turró.

La meva mare Rosita passaria a ser la tercera generació, i aquest cop sí, amb l’ajuda del meu pare, el Geroni, que renunciaria a la seva vida professional per unir-se en un projecte en comú. Ells viurien el canvi més important del barri en quasi bé cent anys. De les fàbriques, tallers petits i agències de transports a la transformació a la vila olímpica i posteriorment, als inicis de l´actual 22@.

Jo em vaig incorporar, primer treballant compaginant-ho amb els estudis i després, de forma total a treballar servint taules.

Amb les capacitats culinàries de la meva mare, el restaurant es va quedar petit, i així va ser quan amb la meva ajuda, vam ampliar el restaurant adquirint el local del costat, un petit taller de casetes de pessebre.

Per fer el canvi generacional, vaig passar a dedicar-me professionalment a la cuina, primer per aprendre, amb els coneixements de la meva mare i després de forma autodidacte, arribant al moment actual.

Quatre generacions I 105 anys d’història ens han portat fins aquí, gràcies a la perceverança i empoderament de les dones de la meva familia i al personal que al llarg dels anys hi ha colaborat com el Carlos que al llarg de dues generacions, ha estat fidelment al nostre costat.

Nota: A exepeció de mi i de la meva germana, la resta de membres de la meva familia, la meva àvia Paquita així com els seus fills, la meva mare i el meu oncle Lluís, tots han nascut al mateix local, a la planta superior on hi havia la vivenda i actualment, menjador.